Overblog Suivre ce blog
Editer l'article Administration Créer mon blog
22 mai 2017 1 22 /05 /mai /2017 09:24
EPI Camps i Memoria Redaccions en català
EPI Camps i Memoria Redaccions en català
EPI Camps i Memoria Redaccions en català
EPI Camps i Memoria Redaccions en català

Hola em dic Maria, visc a Barcelona i tinc 85 anys. Acabava de trobar aquella foto. Feia 25 anys que no la mirava fixament, simplement perque no m'agradava.

Aquella foto me la va fer el meu marit que avui té 90 anys, aquesta fotografia em porta molt mals records pero encara que no ho sembli també de bons. Jo era periodista i vivia a Girona. Vaig emprendre la linia de tren Girona Figueres el 27 de febrer quan les tropes franquistes havien envait Barcelona. Amb mi venien el meu marit i el meu fill, varem coneixer molta gent de tot Catalunya pero també d'Espanya aixo si tots erem republicans.

En aquell moment tots erem familia, al cap i a la fi malauradament tots veniem del mateix pais i tots teniem el mateix objectiu, creuar la frontera.Una nit ens varem quedar a dormir o era bona idea segons amb la gent amb qui anavem pero malauradament ho haviem de fer.

L'endema al mati no hi havia ningu, potser no ens haviem d'haver quedat a dormir, semblaba com si algu haguès passat una escombra s'haguès emportat tota la gent. Llavors ens varem començar a preguntar si les tropes Franquistes ja havien passat. Encara que els nostres pensaments tinguessin rao no era moment d'aturar-se.

Xavier Masvidal Fortuny 3era 2 Seccio Bi llengua Català

Quan vaig pujar dins les meve golfes buscant les meves coses vaig trobar una fotografia de mi mès jove. Me tornava de sobte a molts moments tristos de la guerra civil, la retirada el deportament de las persones dins els camps . No era jueva pero havia viscut la tristesa i la deseperança del mon . Volia marxar lluny de la sang i de la mort. Tenia 22 anys i la meva vida era destruida , una sola eleccio s'oferia a mi ''el suicidi'' , no suporteria mès res del mon la guerra, ni al camp del terror . Com me vaig troba aqui ? Volia acabar amb meva meva vida y volia que el mon miri la fotografia abans de morir pero m'he dit que mès tard tot aniria cada vegada millor i vaig per sort recunciar. La vida seria mès forta que la mort.

Lily Saan Camus  3era 2 Seccio Bi llengua Català

« Me dic Corine, tinc 80 anys, vaig trobar una fotografia vella. Va ser feta el 26 de gener del 1939, tenia molt fred aquesta nit caminava al llarg de la ferria per anar a França era l'hora de la Retirada, fugia per trobar la seguretat i la llibertat, sabia què era pero amb la meva familia varem agafar el tren que passava per aqui per anar a veure els meus cosins. En el tren, el trajecte era molt curt pero me semblava molt llarg perque tenia molta fred. El bon costat de les coses era que al final del viatje, sabia perque m'en recordava que els meus pares me despertaven més o menys allà.

Al marxar tenia moltes de les meves coses pero vaig haver d'abandonar-les perque eren molt pesades, en aquest moment precis de la foto tenia solament una maleta.

Després d'haver passat 5 anys dins dels camps de concentracio, tornava a casa i una gran desgràcia va passar. La casa estava carbonitzada i també tot el que hi havia a l'interior tret d'un poc de paper, l' he agafat i desprès he tornat a França amb el tren per anar a viure amb les meus cosins pero estaven tot morts.

Llavors vaig trobar els seus fills i nenes. Els he explicat tot aixo pero un dels fills del meu cosi ha trobat la foto ».

(Pocs anys més tard la Corine va morir d'una malaltia que va patir a les plages de Canet).

Thomas Henoc  3era 2 Seccio Bi llengua Català

Me dic Jaquelina. Visc a Rivesaltes. Vinc de retrobar aquesta fotografia i me recordo de molts esdeveniments.

En aquella epoca tenia 22anys. A l'epoca vivia a Madrid

era molt jove i vivia amb els meus pares a la nit on vam fugir me recordo la meva avia era malalta i doncs no podia venir amb nosaltres....me recordo que el meu pare era molt republicà i que a la meva mare li era igual.

La nit on vam fugim el meu pare no va fugir per combattre contre Franco. La meva mare i jo erem molt tristes pero varem respectar les seves decisions.

Me recordo que la meva mare era un poc malalta pero volia fugir igualment. En aquesta via de tren verem conèixer a un home que no tenia força la meva mare i jo el varem ajudar....

 Sarah Larach  3era 2 Seccio Bi llengua Català

Jo he trobat una fotografia dins les meres golfes aixo me provoca molt records poc agradables.... En aquell moment era trista, sola jo volia suicidar-me me recordo que tenia una vida millor i que calia arreglar els meus problemes yo era trista perque el meu promès s'havia mort i no tenia més familia a causa de la guerra. Vaig haver d'escarpar-me i jo m'he vaig trobar sobre el ferrocaril per poder escarpar de les tropes franquistes...

Eva Kerlo 3era 2 Seccio Bi llengua Català

Ell era republicà, jo el vaig seguir per que tenia por i l'estimava .

Jo vaig tenir que fer la meva maleta mol ràpid i no tenia temps de dir adéu a tothom .

Era l'ultim cop que veia el meu pare i la meva mare .

Nosaltres fugiem del regim de Franco abans de fer-nos detindre per als seus homes

Nosaltres no sabiem per on anar pero l'Alfonso el meu marit, havia sentit parlar d'un lloc segur on podriem viure tranquil.lament .

Haviem comprat bitllets de tren i varem marxar .

Jo havia volgut fer una foto per tenir un record del meu poble natal al cas que no tornessim .

Desprès d'hores de viatge varem passar la frontera Francesa il.legalment .

Aquesta foto em provocat tristesa en relació amb la meva família pero també felicitat per una nova vida més normal .

Guillaume Juan 3era 2 Seccio Bi llengua Català

Me dic Carme he trobat aquesta fotografia amb uns quants records de l'època durant la Retirada me recordo que hi ha 61anys feia fred, un fred glacial que nos impedia d'avançar peró insistint vam arribar jo i la meva familia fins aquesta via de tren. El meu germà tenia un aparell de fer fotos havien arribat a una estacio el meu germà me va dir « Instaŀŀa't aquí faré una foto perque el món sencer se recordi d'aquest moment de la historia » malgrat el fred nosatres havien arribat peró el perriple no s'havia acabat.

Clement Larquey  3era 2 Seccio Bi llengua Català

 

EPI Camps i Memoria Redaccions en català
EPI Camps i Memoria Redaccions en català
EPI Camps i Memoria Redaccions en català
EPI Camps i Memoria Redaccions en català

Partager cet article

Repost 0
Published by Linfodesaintjo
commenter cet article

commentaires

Présentation

  • : Le blog de linfodesaintjo.over-blog.com
  • : Blog journal du collège Saint-Joseph de Prades présentant les nouvelles des sorties, projets et de la vie de l'internat mixte
  • Contact

Recherche

Liens